1.
rem
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 baiona, rem de pala acassolada. platós, espècie de rem molt ample que hom empra com a timó. 2 pl. membre, pota, ala. 3 Fig. feina. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
empunyadura
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
maneta. puny pom manilla(d'un rem) mantí mànec Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
feina [o faena]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(dial.) feinada, feina grossa. un munt (o un tall) de feina, molta feina. quefer treball(->) rem(fig.), feina manual a fer. Me'n vaig al rem, vaig a la feina. jornalada, feina feta en un dia. trast, les feines de la casa. ocupació(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
remada
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
voga, acció de vogar o remar. cop de rem palada Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
timó 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 governall elevador, timó de profunditat o capcineig. espadella, timó provisional. Cp. platós: espècie de rem molt ample que hom usa com a timó. 2 (d'una carreta o arada) llança camatimó camissa(de l'arada) 3 Fig. direcció. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
maneta
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 manubri, maneta giratòria per a fer rodar un mecanisme. Un piano de manubri. manilla. La manilla d'un rem. baqueta, cadascuna de les manetes per a tocar el timbal. 2 mà(de morter). 3 busca(d'un rellotge). 4 pl. guant. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
anella
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
a fermar el rem a l'escàlem. Cp. born, dolla 2 rínxol. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
navegar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. velejar, navegar a la vela. remaro vogar, navegar al rem. perxar, fer anar una embarcació per mitjà d'una perxa. regatar, fer regates. voltejar, navegar fent zig-zags. derivaro navegar a la deriva, navegar, una nau, apartant-se del rumb prefixat. cenyir, navegar proa a vent. guinyar, navegar fent [...]
|
9.
corda
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'espart. rest, íd. cable, corda gruixuda de cànem. qüerna, corda de quatre caps. retorta, corda que lliga els troncs d'un rai. estrop, tros de corda que serveix d'abraçadora, esp. per a fixar el rem a l'escàlem. tirao tiravira, corda que serveix per a estirar un objecte. frenell, corda curta que [...]
|
10.
cop 1 [o colp]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(amb la culata d'un fusell) tionada(amb un tió) buscallada ramalada (amb el ramal) martellada palada, cop de pala, esp. el cop de pala que un remer dona a l'aigua estant la pala del rem submergida a l'aigua. esperonada, cop d'esperó. fuetada flingantada vergassada maçada sabatada corretjada palmetada [...]
1 patac trompada patacada batzac o batzacada, cop fort. topada aürt, cop brusc. contracop, repercussió d'un cop. etzibada, cop donat a algú o a algun animal. xoc percudida Cp. percussió: acció de percudir. tust. Donar un tust a la porta. anellada, cop d'anella o picaporta. pic. Donar un pic a la porta amb l'argolla. Donar un pic a la campana amb el batall. repicó, íd. continuat. truc, el cop que hom dona a una porta amb l'argolla o amb els nusos dels dits. volea o bolei, cop donat a una cosa mentre està boleiant. passatú, cop que hom dona, fluix i ràpid. esclatarada, cop violent que hom es dona en caure. Pegar una esclatarada. esclat, íd., en la frase pegar un esclat. batut, cop fort, esp. en caure. embat, cop de l'ona, del vent. embatol, íd., suau. batec, cop que es donen dues peces d'un objecte que no estan prou fixes. batement (del cor; també de portes, finestres, etc.) bleva, cop donat a una persona. El seu pare li va donar una bleva. ventallot o ventallada, íd. Et clavaré una ventallada. pinya o pinyac, cop de puny. màstec o mastegot, cop donat amb la mà. calbot, cop de mà al cap. plantofada, cop donat amb la mà. potada, cop de pota; per ext., de peu. guitza (→), coça o bitzac, íd. puntada de peu colzada (amb el colze) genollada (amb el genoll) pernada (amb la cama) pitrada (amb el pit) caparrada (amb el cap). Donava caparrades a les parets. testarrada, íd. carbassada o carbassotada, íd. tusta, íd. ditada (amb un dit) polzada (amb el polze) tossada, cop donat per una bèstia amb el tos o part alta del cap. També es diu, per ext., d'un cop donat amb el cap per una persona. ancada o culada (amb les anques) becaina (→), cop de cap que hom fa adormit. morrada, cop donat amb els morros i, per ext., amb la boca. dentada, cop de dents d'un senglar, etc. tostorro, cop donat al cap. tossoló, cop que hom es dona al cap. closquet, petit cop, esp. a la closca. bufetada (→) clatellada (→) esquenada (a l'esquena) costellada (a les costelles) camallada (a la cama) collada (al coll) esplanissada, cop donat de pla amb una espasa, un sabre, etc. culatada (amb la culata d'un fusell) tionada (amb un tió) buscallada ramalada (amb el ramal) martellada palada, cop de pala, esp. el cop de pala que un remer dona a l'aigua estant la pala del rem submergida a l'aigua. esperonada, cop d'esperó. fuetada flingantada vergassada maçada sabatada corretjada palmetada bastonada xurriacada cinglantada cinglada cuada (amb la cua) espasada (amb l'espasa) pedrada terrossada estocada (amb l'estoc) baldada (amb la balda a la porta) airada, cop d'aire. 2 Donar un cop o cops: Copejar o colpejar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |